Comunicació

Els objectius de comunicació articulen el desig pel canvi, per exemple, augmentar l’utilització dels serveis de CBVCT en augmentar els coneixements de salut. Els punts de referència per la planificació i l’avaluació de les activitats de comunicació és que els missatges que es volen transmetre siguin clars i accessibles, per exemple a través de fulletons, campanyes online o socials.

En general, els objectius de comunicació del CBVCT inclouen:

Que el màxim possible de HSH sàpiguen de l’existència del servei CBVCT i hi accedeixin
Que aquells que més es puguin beneficiar de fer-se el test, el facin
Que els provedors de serveis de la regió estiguin al cas de l’existència del CBVCT i el coneguin en detall
Comunicar els èxits (i àrees millorables) per tal de conscienciar i fer-se comprendre per part dels finançadors i col·laboradors
Atraure voluntaris potencials
Reforçar la comunitat (empoderament)
Potenciar el coneixement general i el risc sobre el VIH i les ITS
Augmentar el coneixement sobre el PrEP, PEP, TASP etc.

Els criteris SMART són útils per a formular objectius específics de les intervencions de comunicació, per a garantir que els objectius guïin la implementació així com una avaluació consistent. Els criteris SMART varien segons la font que es consulti. Aquesta n’és una versió:

Criteris SMART

S mall-Breu
M eaningful-Significatiu
A ppropriate-Apropiat
R ealistic-Realista
T imebound-Limitat en el temps

Els temes de comunicació estan basats en l’epidemiologia, per exemple una baixa taxa de realització del test entre els homes gais amb múltiples parelles sexuals pot no estar en línia amb les prioritats subjectives de la població clau. Qualsevol intervenció de comunicació ha de tenir en compte ambdós aspectes. Els mètodes participatius poden ajudar a posar en evidència les necessitats actuals de la població local i ajustar els objectius de comunicació en consonància.

El toolkit PQD (Participatory Quality Development, disponible a www.quality-action.eu) inclou els criteris SMART com a objectiu final d’un servei. Es pot utilitzar tot un ventall de mètodes participatius per a millorar les fites proposades respecte a la comunicació.

PLA D'ACCIO

Aquest Pla d’Acció t’ajuda a treballar directament en els ítems identificats com a prioritaris (camps groc i/o vermells a la Llista de Verificació). Intenta que les accions incloses a la llista siguin el més específiques les accions que siguin el més específiques possible. Pots descarregar els plans d’acció acabats per a cada secció com un arxiu xlsx i imprimir després. Els Plans d’Acció constitueixen la base per a la teva posterior planificació, implementació i avaluació.

El Pla d’Acció mostra una seqüència de passos a seguir, o activitats a realitzar per a què una estratègia tingui èxit. El Pla d’Acció té quatre elements principals: (1) què es farà (tasques específiques), (2) qui (responsabilitat), (3) quan (calendari) i (4) com es monitorarà la implementació de les tasques.

→ Copia al Pla d'Acció

Definició d'audiències

Les audiències són grups de població als quals es pretén fer arribar la comunicació. Per a adaptar els continguts, canals i estil de la comunicació a les necessitats d’aquests grups, és útil definir-los clarament durant la planificació.

L’audiència central del CBVCT és la població clau (HSH). Utilitzeu les anàlisis epidemiològiques detallades disponibles per a definir les audiències. Els HSH no conformen una població homogènia, alguns són més vulnerables que d’altres. L’anàlisi de les estadístiques del CBVCT pot mostrar també les limitacions a l’hora d’atènyer seccions de la població clau. Aquí teniu un llistat de subgrups de HSH que poden ser definits com a audiències específiques:

HSH que s’han realitzat el test per primera vegada (HSH als quals mai s’ha fet el test del VIH abans)
HSH que participen en activitats de chemsex
HSH amb parella/HSH sense parella
HSH que s’han apuntat recentment a un servei de cites online o basat en una app
HSH amb antecedents de migració
HSH que segueixen les recomanacions per a realitzar-se el test a l’any (una, o dues)
HSH seropositius al VIH que volen que se’ls revisi d’una altra ITS

Qualsevol informació demogràfica disponible sobre la població clau escollida pot ajudar a seleccionar la metodologia de comunicació més prometedora:

Quins són els HSH més afectats/de més risc?
Què caracteritza als HSH en risc?
Quina és la seva edat i nivells educatius i socio-econòmic?
Quina és la seva primera i segona llengües?
Quin és el seu estat com a migrants o com a pertanyents a una minoria ètnica?

La implicació dels membres de la població clau en aquest estadi inicial proporciona valuoses reflexions, sobretot perquè no sempre es té a disposició recerca social sobre les característiques demogràfiques dels HSH.

Algunes vegades no es pot arribar fàcilment a l’audiència. Els qui hi són en contacte (per exemple, propietaris de negocis orientats a la població gai, metges generalistes) poden ser definits com a audiència.

La definició de poblacions clau inclou també els voluntaris, la comunitat, finançadors, socis i d’altres parts interessades.

La planificació efectiva de les comunicacions requereix que es coneguin els estils de vida, les subcultures socials i sexuals dels homes als quals es vol arribar:

Com es socialitzen els HSH i troben parelles sexuals?
Com accedeixen a la informació?
Qui més té accés als gais locals o d’altres HSH?

Aquest coneixement el proporcionen els estudis prospectius i els grups focals amb les poblacions clau.

Les eines de millora de la qualitat per a projectes de prevenció i promoció de la salut com el qüestionari auto-administrat Succeed i l’assessorada per revisor QIP, ambdues disponibles a www.quality-action.eu, inclouen seccions sobre la definició basada en l’evidència de poblacions clau. Aquestes eines posen preguntes com:

Quina població(ns) clau ateny o pretén atènyer el projecte?
Teniu motius específicis per seleccionar un grup o grups concrets?
Heu utilitzat algun tipus de dades o d’altra informació per a fer la vostra selecció?
Abasteu o esteu planificar d’atènyer aquesta població clau directament a través del vostre projecte?

Es poden utilitzar per examinar si es pot millorar en la definició de les audiències de les activitats de comunicació del CBVCT.

El toolkit PQD (Participatory Quality Development, disponible a www.quality-action.eu) inclou guies dirigides de mètodes participatius per saber-ne més sobre i a partir de la població clau, per exemple el Rapid Assessment els grups focals.

→ Copia al Pla d'Acció

Missatges clau

Els missatges clau contenen la informació que voleu que l’audiència rebi, entengui i hi actuï en conseqüència.

Els missatges clau del CBVCT transmesos als HSH són sobre:

Accés al CBVCT: localització i horari d’obertura
Com opera el CBVCT: per exemple, el concepte d’aconsellament entre iguals (peer-based), transparència, confidencialitat
Perquè fer-se el test és beneficiós
Lluita contra l’estigma associat al VIH
Que els clients poden parlar sobre comportaments de risc, incloent el chemsex, l’ús de drogues, etc.
Que la prevenció, avui dia, inclou vàries estratègies: TasP, PrEP, PEP
Què significa avui dia viure amb el VIH, per exemple “Com la gent que viu amb el VIH, viu el dia a dia”
Formar part de la comunitat, incloent la possibilitat d’esdevenir voluntaris en el CBVCT

Els missatges es capten millor com més clars i simples siguin. Han de ser factuals i acurats, generar confiança i quotidianis. La informació sobre un problema de salut o risc ha d’estar combinada amb una crida a l’acció, per exemple “demana una cita avui trucant al 1 234 56 78”:

Quins són els fets que s’han de comunicar? Són precisos i actuals?
Quin és el missatge que s’ha de comunicar?
Quina és la crida a l’acció?

La manera com s’expressi un missatge és tan important com el contingut. El llenguatge, les imatges i el disseny han d’estar alineades amb el context en el qual el missatge serà rebut. Encertar el to adequat depèn en gran mesura d’un coneixement profund de l’audiència, les seves experiències vitals i preferències de comunicació. La implicació dels membres de la població clau en la formulació i el disseny dels missatges ajuda a maximitzar la seva autenticitat, legitimitat, abast i efecte:

Qui envia el missatge?
Quin llenguatge s’ha d’utilitzar? Quin és l’estil que s’ha d’utilitzar?
Quin paper tenen les imatges?
Quina és la resposta esperada?

En certs casos, el recurs a l’humor en la comunicació (també amb imatges de còmic) pot ajudar a superar els tabús i la vergonya, en d’altres casos pot ser percebut com a condescendent.

La freqüència amb que un missatge és transmès ha de ser adaptada al contingut i a l’audiència. La repetició dels missatges pot ser útil si la gent els va absorvint al llarg del temps. Això pot ser efectiu quan es tracta de nova informació (per exemple, “indetectable=no-infecciós”) o per a disminuir l’estigma presentant imatges positives de la vida amb el VIH. D’altres missatges, per exemple les crides a l’acció o apel·lacions per canviar de conducta, funcionen millor si no es repeteixen massa sovint i es presenten en diferents formes al llarg del temps.

Abans de llençar una campanya massiva amb materials impresos és preferible utilitzar un procés participatiu per a desenvolupar els missatges clau i dur a terme algun tipus de pilotatge:

Com s’entén el missatge?
Com es podria canviar el llenguatge per a fer-lo més atractiu?
Les imatges i el disseny provoquen la resposta esperada? Com es podrien millorar en aquest sentit?
Hi ha algun efecte indesitjat? Com es pot millorar de forma global el missatge?
Com de bé el missatge arriba als HSH?
Com de bé s’entén el missatge?

El toolkit PQD (Participatory Quality Development disponible a www.quality-action.eu) inclou instruccions dirigides per aconduir Grups Focals.

→ Copia al Pla d'Acció

Canals de comunicació

Els canals de comunicació són els mitjans que s’utilitzen per arribar a les audiències identificades amb els missatges clau seleccionats.

Els CBVCT utilitzen tot un ventall de canals de comunicació per atènyer els HSH:

Comunicació online i els mitjans socials: websites, Facebook, twitter

Els llocs web amb o sense components interactius com les eines d’auto-avaluació, grups de discussió i les funcions d’aconsellament personal poden ser centres de coneixement per fer derivacions auto-dirigides, reforçament i referència.

Si s’utilitza internet i les xarxes de mòbils, la comunicació pot tenir lloc en espais virtuals que els HSH utilitzen per a trobar parelles sexuals. Hi ha vàries opcions de comunicació online: anuncis pagats en llocs web comercials, contingut lliure en les pàgines pròpies o en pàgines sense afany de lucre, i mètodes interactius com el consell en línia en habitacions de xat o en grups de discussió?

Es poden fer arribar els missatges també a través dels medis de comunicació social, però no tots els medis estan adaptats a una població clau concreta, a l’objectiu i el contingut del missatge (per exemple, mantenir un compte a Facebook pot ser un component interactiu efectiu i eficient de les campanyes de prevenció, però un compte de Twitter pot no ser tan útil). Cal posar-se les següents qüestions en aquest sentit: perquè volem utilitzar un medi de comunicació social? Quins homes no tenen accés a aquesta tecnologia? Quant de temps i diners necessitem per a mantenir una presència interactiva?

Anuncis en llocs web de cites (Gai Romeo, Grindr etc.) i en la premsa gai

Els anuncis pagats en webs comercials i app de cites poden arribar a un gran nombre d’usuaris (anuncis amb banners) o usuaris amb un perfil de client determinat (anuncis pop-up). Els formats, les tècniques per arribar a la població diana i els preus estan subjectes a les condicions canviants del mercat, com ho són també les preferències dels HSH. Molts CBVCT poden mantenir els seus propis perfils en app de cites, i d’altres poden negociar el recolzament dels propietaris en forma d’anuncis gratuïts i assegurant que els perfils no siguin suspesos.

Articles, comunicats de premsa (per exemple, el Dia Mundial de la Sida), conferències
Les campanyes de comunicació massives basades en companys/iguals (peers) utilitzant models de comportament, (per exemple “Jo m’he fet el test, i tu?”)

La inclusió de models de comportament de HSH en les campanyes de comunicació massives pretén que el missatge sigui rellevant respecte a les experiències vitals. Significa reclutar models de comportament i mostrar històries personals, testimonis i imatges.

Els líders d’opinió que tinguin el respecte de la població clau i que poden captar la seva atenció, són col·laboradors importants en la comunicació de masses.

La comunicació cara a cara i el treball de proximitat

Les activitats de proximitat, conegudes com outreach, poden ser dutes a terme allí on es reuneixen els HSH, com llocs públics i locals utilitzats per socialitzar-se i per a trobar companys sexuals, o en espais virtuals a internet o en les xarxes de mòbils.

L’eina 3 del toolkit del CDC HIVTestingImplementationGuide_Final, (disponible a http://www.cdc.gov/hiv/testing/nonclinical/) ofereix una guia de planificació detallada per als projectes de proximitat del test.

L’aconsellament cara a cara, el suport i el consell en combinació amb el test és una oportunitat per a comunicar informació de salut més complexa i la justificació d’un canvi de comportament, i per a tractar les barreres personals.

Materials informatius impressos

Els materials informatius impresos es poden presentar en un gran ventall de formats (en l’envolcall de condons/lubricants, pamflets, tríptics, fulletons); solen estar dissenyats en petit format de manera que poden ser agafats i portats de forma discreta. També es poden utilitzar com a eines de comunicació en el treball de proximitat i d’altres ocasions d’interacció personal, com les consultes clíniques o les sessions d’aconsellament.

Per adaptar-se a les condicions locals, és important saber quins canals de comunicació usen els HSH a nivell local per a treballar en estreta col·laboració amb les associacions gai locals:

Quines fonts d’informació, llocs d’internet i app utilitzen els HSH?
Com podem atènyer-los de forma més efectiva i eficient?
Com de complexos són els missatges que volem transmetre?
Quins canals i mètodes els poden transmetre?
Quines recursos humans i financers tenim disponibles i quin és el nostre cronograma?
Quins canals i mètodes s’adapten amb les nostres limitacions?

És útil d’utilitzar canals i mètodes basats en l’adeqüació que tinguin per arribar a la població clau i en els recursos disponibles. Igual d’important és de considerar el nivell de complexitat de la informació inclosa en el missatge, i de la capacitat del canal de comunicació i del mètode per a transmetre la informació.

Canal/Mètode	Complexitat del missatge	Abast	Avantatges	Desavantatges	Recursos
Materials d’informació impresos	Missatges simples o complexes	Es basa en xarxes de distribució existents	És possible discutir en detall el tema	Necessiten l’aportació i el consens dels experts, i precisa de temps i habilitats professionals	Costos dels béns i els serveis, temps intensiu
Xarxes online i mòbils	Tots els nivells de complexitat	Gran i dirigit	Flexible, ràpid	Es necessita un alt nivell de capacitats tècniques i coneixement del mercat,volàtil i ràpidament perimible	Costos mitjans, necessitat d’un manteniment actiu
Comunicacions massives	Missatges simples	Gran però no dirigida	Abasta un gran nombre ràpidament	És difícil atènyer una població específica, l’impacte és breu, és car	Els béns i els serveis són cars, es necessita el servei d’un especialista en merca
Comunicacions cara a cara	Missatges simples o complexes	Petita però dirigida	Flexible, dirigit, gran impacte individual	Es necessita un alt suport estructural	Costos baixos de béns i serveis, es necessita personal o iguals/peers formats, supervisió i suport
Treball de proximitat	Missatges simples	Petita però dirigida	Esforç dirigit, potencial per a que participin homes gai i d’altres HSH	Necessita un alt nivell de suport continu	Costos de béns i serveis baixos, temps intensiu, necessitat de coneixement local

L’adaptació de la comunicació significa també donar resposta a les dates assenyalades i esdeveniments. L’adaptació respon a la naturalesa col·laborativa i de compartir recursos entre les organitzacións que treballen amb els HSH. Alguns exemples que poden influir en el calendari de les activitats de comunicació són:

Diades locals de l’Orgull Gai
Setmanes Europees del test
Activitats de vacances i estacionals (per exemple, creuers, platges, etc.)
D’altres campanyes de promoció

Algunes exemples que influencien sobre qui es responsabilitza de les activitats de comunicació són:

Grups comunitaris/organitzacions de HSH i les seves activitats
Existència de negocis per a HSH (bars, clubs, saunes, diaris i revistes)
Llocs web i apps de cites utilitzats
Campanyes nacionals i d’altres activitats de comunicació adreçades als HSH

Opcions per a reduir els costos:

Les intervencions de comunicació ben dirigides utilitzen mitjans molt simples: per exemple un missatge imprès en una bossa de paper utilitzada per a envolcallar un paquet de sexe segur per a distrubuir condons i lubricant, pot tenir un gran impacte amb un petit pressupost
Compartint els dissenys i traslladant els continguts del CBVCT a d’altres localitzacions

El QIP, disponible a www.quality-action.eu, és una eina per la millora exhaustiva de la qualitat per a projectes de prevenció i promoció de la salut. Inclou seccions sobre els canals de comunicació utilitzats i les raons per a seleccionar-los.

El toolkit PQD (Participatory Quality Development, també disponible a www.quality-action.eu) inclou guies dirigides de mètodes participatius com el Rapid Assessment i els Grups Focals, per aprendre més sobre la població local.

→ Copia al Pla d'Acció

Avaluació de la comunicació

L’avaluació de les comunicacions significa valorar el procés de comunicació i els seus resultats: fins quina mesura els missatges clau han arribat a l’audiència, han estat acceptats i entesos. L’avaluació d’impactes a més llarg termini també investiga en quina mesura i de quina manera l’audiència ha reaccionat als missatges tramesos.

Les qüestions que han de guiar l’avaluació de la comunicació inclouen:

Processos:

Com el CBVCT s’ha comunicat fins ara?
Qui ha estat involucrat?
En quina mesura s’ha mantingut el calendari planificat?
Quina és l’opinió rebuda per part dels socis i col·laboradors?

Producte:

Quantes visites ha obtingut el lloc web?
Quants anuncis/articles han estat publicats i on?
Quin nombre de persones han interaccionat amb vosaltres a través dels medis de comunicació?

Resultat final:

La comunicació ha arribat als HSH als quals estava dirigida?
Quina proporció d’aquesta població ha estat abastada?
Com de bé l’audiència reconeix i recorda el missatge?
Quina proporció de l’audiència recorda els missatges?
En quina mesura els receptors dels missatges els han entès com es pretenia?
En quina mesura els receptors han integrat els missatges en els seus processos de presa de decisions?
Quines opinions s’han rebut per part de l’audiència?

Impacte:

Ha augmentat el nombre de gent que utilitza el CBVCT?
Els que utilitzen el servei, són els que en tenen més necessitat?

Entre els indicadors rellevants i factibles de les intervencions de comunicació cal incloure la proporció de la població clau a la qual s’ha arribat, com de bé la població clau reconeix i recorda els missatges i fins quina mesura ha entès els missatges i els ha integrat dins dels seus processos de presa de decisions. Per avaluar l’abast d’una intervenció de comunicació, és necessari disposar d’una línia de base o una estimació de la mida necessària de la població a la qual es vol arribar. Els informes dels sistemes secundaris de vigilància epidemiològica existent i de recerca social poden proporcionar també una línia de base sobre els coneixements, actituds i comportaments de la població clau.

Les dades quantitatives i qualitatives necessàries pels indicadors escollits, poden estar disponible a partir de fonts existents (per exemple, el nombre de visites al lloc web, el nombre de packs de sexe segur distribuïts, les bústies de suggeriments) o instruments específics dissenyats per a recollir-los (per exemple, estudis prospectius ràpids, qüestionaris, entrevistes).

Algunes vegades, es poden integrat preguntes sobre la intervenció de comunicació dins dels instruments de recollida de dades com els formularis d’opinió dels clients.

Una anàlisi estadística bàsica de les dades quantitatives pot proporcionar informacions aprofundides sobre el procés i els productes de l’activitat comunicativa. Sovint n’hi ha prou de comparar les dades amb la línia de base per a il·lustrar el nivell d’èxit o la progressió cap els seus objectius de la campanya. Si el volum de dades qualitatives disponible a partir de les opinions i comentaris és gestionable, una o més persones poden dur a terme de forma directa una anàlisi temàtica simplement llegint i rellegint les dades alhora que prenen notes i redefineixen les temàtiques expressades.

Les qüestions claus per a l’anàlisi i l’elaboració d’informes són:

Quant del que ens havíem proposat fer ha estat assolit?
Com de bé han funcionat els nostres missatges, canals i mètodes?
Què ens diuen les respostes de la població clau?
Què podem fer de forma diferent la propera vegada?

Atesa la necessitat constant de canvi i innovació en el desenvolupament d’intervencions comunicatives, és útil que els resultats de l’avaluació alimentin directament el procés de planificació de les següents intervencions.

L’avaluació de la comunicació es pot fer de forma separada (per exemple, garantint que l’avaluació contribueixi a la següent ronda d’activitats comunicatives) o en conjunt amb l’avaluació de les activitats del CBVCT. En qualsevol cas, l’avaluació ha de basar-se en els indicadors acordats i incloure la recollida, anàlisi, disseminació de les dades i l’elaboració d’informes.

L’esforç requerit per a dur a terme l’avaluació ha de ser proporcional amb els esforços consagrats a les activitats comunicatives mateixes. Per exemple, preguntes simples com “On li agradaria disposar d’informació sobre el test en aquest Checkpoint?” i “On preferiria disposar d’informació sobre el test i sobre la salut sexual?” es poden incorporar en les opinions recollides dels clients com a part del procés del test.

Quan es dissenya l’avaluació, és important considerar no només la rigorositat de la metodologia de recerca, sinó també la factibilitat i les implicacions ètiques. Per exemple, preguntant a cada client d’emplenar un qüestionari pot proporcionar dades substancioses, però pot ser massa tens i aixecar una barrera a l’accés al test. La recollida de dades anònimes sobre històries personals penjades en un fórum de discussió online pot proporcionar interessants informacions, però pot no ser ètic utilitzar-les per l’avaluació sense el consentiment.