Descripció

El finançament públic significa el recolzament financer per part dels governs i el finançament privat quan prové companyies comercials. El finançament de recerca pot ser públic, privat o de fons de ONG (per exemple fundacions), però està vinculat a projectes de recerca.

×

Orientació

És poc freqüent que el sistema de salut finacïi totalment els serveis de CBVCT si hi ha d’altres opcions de test del VIH disponibles, encara que aquestes opcions no arribin a atènyer les poblacions clau. El finançament públic pot beneficiar els CBVCT a través d’assignacions a ONG dedicades a la prevenció del VIH o en el marc especial de projectes pilot o programes complementaris.

Algunes companyies privades, per exemple les que comercialitzen tractaments pel VIH, tests o productes relacionats amb un interès comercial (sense que això exclogui necessàriament els motius humanitaris) en el diagnòstic precoç del major nombre possible d’infeccions del VIH. Són, per tant, una font important de finançament directe pels CBVCT o bé poden fornir de kits de test del VIH sense cap càrrec o a preus reduïts. Sovint són una bona font de finançament en el moment de la posada en marxa d’un servei de CBVCT.

Les quotes dels socis i donacions que es rebin de les poblacions clau, així com dels “amics i col·laboradors” de l’organització, per exemple en actes de recollida de fons, poden ser una altra font de finançament. Algunes organitzacions tenen personal dedicat a la recerca i promoció d’aquest tipus de finançament (voluntaris o personal contractat).

Els projectes de recerca basats en el test del VIH o en dades demogràfiques i epidemiològiques recollides entre les poblacions clau poden incorporar al CBVCT nous serveis (per exemple, les activitats de proximitat o outreach) en el seu disseny o recolzar serveis ja existents.

Excepte rares excepcions d’assignacions, donacions o dotacions, tot finaçament extern prové en general amb criteri, condicions, expectatives, responsabilitat i els requeriments de justificació adequats.

Considereu els següents punts per tal de decidir quines a opcions de finançament heu d’optar o quines condicions de finançament podeu acceptar:

• Compatibilitat amb els vostres principis i valors: les condicions del finançament recolzen el propòsit primari del CBVCT? (per exemple, la implicació comunitària).
• Acceptabilitat: les condicions de finançament són acceptables per la població clau (per exemple, la recollida de dades necessàries pel finançament d’una recerca).
• Responsabilitat i presentació d’informes: el CBVCT té la capacitat d’assumir els compromisos i presentar els informes requerits pel finançament?
• Contribucions complementàries: el CBVCT la capacitat econòmica per complementar el finançament, quan això sigui un prerequisit de les condicions d’una beca o assignació?
• Compatibilitat entre diferents fonts: hi ha criteris d’exclusió entre les diferents fonts de finançament ?(per exemple ajuts o assignacions que exclouen l’esponsorització de companyies o només permeten un llindar límit de finançament proporcional del projecte).

La taula següent enumera les fonts de finançament i le compara segons les quantitats respectives, el període de finançament i l’esforç burocràtic que necessiten. Tingueu en compte que els valors mostrats són relatius entre ells i estan basats en l’experiència col·lectiva dels CBVCT operatius arreu d’Europa.

Funding sources comparison table

×

Adaptació

Les necessitats i condicions locals influencïen de quina manera les iniciatives específiques d’un CBVCT desenvolupin els seus recursos financers. Les estructures de govern del CBVCT (panells, comitès de gestió), han de ponderar-ne els beneficis i els possibles inconvenients:

• Si es demostra que un servei de CBVCT és viable i beneficiós, el finançament a curt termini o les condicions restrictives poden ser acceptables a curt termini.
• La manca de recolzament a nivell polític o l’existència de regulacions restrictives poden fer que un projecte pilot dirigit a la recerca sigui una opció viable.
• Si la política local i l’entorn són francament hostils, el finançament internacional és una opció a tenir en compte.

Els inconvenients d’acords de finançament restrictius poden ser gestionats a través de:

• La utilització inicial de períodes de recerca que permetin elaborar la necessària evidència que recolzi la petició d’un finançament més sostingut (documentació i anàlisi de dades).
• La inclusió de la població clau en els processos de decisió.
• El desenvolupament d’un ventall de fonts de finançament complementàries per a disminuir la dependència d’una única o unes poques fonts.

Opcions per a operacions low-cost:

• Determineu el nivell mínim de finançament i dissenyeu un pla bàsic per a mantenir els serveis essencials durant període de estrés financer (per exemple amb voluntaris, serveis gratuïts de laboratori, activitats de outreach enlloc d’utilitzar locals permanents etc.).
• Estableced una estratègia comuna en la que diferents equips treballin conjuntament per aconseguir fons.
• Que els membres de l’equip que disposin d’altres fonts salarials puguin estar disposats a treballar de forma voluntària mentre no hi hagi fons suficients.
• Equilibrar el treball renumerat i el treball voluntari segons de les condicions locals (sensació d’urgència, necessitats, passió, nivell de professionalització).

×

Millora de la qualitat

Hi ha nombroses eines de millora de la qualitat que inclouen seccions sobre els recursos financers (per exemple, QIP o Succeed, disponibles a www.quality-action.eu). Podeu trobar guies dirigides sobre mètodes participatius que inclouen poblacions clau en els processos de presa de decisions en l’eina PQD (Participatory Quality Development, also available at www.quality-action.eu).

×

PLA D'ACCIO

Aquest Pla d’Acció t’ajuda a treballar directament en els ítems identificats com a prioritaris (camps groc i/o vermells a la Llista de Verificació). Intenta que les accions incloses a la llista siguin el més específiques les accions que siguin el més específiques possible. Pots descarregar els plans d’acció acabats per a cada secció com un arxiu xlsx i imprimir després. Els Plans d’Acció constitueixen la base per a la teva posterior planificació, implementació i avaluació.

El Pla d’Acció mostra una seqüència de passos a seguir, o activitats a realitzar per a què una estratègia tingui èxit. El Pla d’Acció té quatre elements principals: (1) què es farà (tasques específiques), (2) qui (responsabilitat), (3) quan (calendari) i (4) com es monitorarà la implementació de les tasques.

 

×

Descripció

Despeses que el CBVCT carrega als clients per a rebre el test, per tal que el servei sigui viable des del punt de vista financer.

×

Orientació

En general, les guies de test i les polítiques de recomanacions afirmen que el test de VIH gratuït té més possibilitats d’augmentar el nombre de clients que hi accedeixin, especialment entre les poblacions més vulnerables o de major risc. Tanmateix, en molts països, el test gratuït del VIH no està disponible arreu i encara que el CBVCT posi un preu nominal per a que sigui viable, roman encara una opció de baix preu per als HSH.

Si s’informa als clients sobre els preus determinats i perquè el CBVCT els ha establert, es contribueix a l’acceptabilitat i l’accés. Alguns CBVCT informen als clients que el pagament és opcional, però que així garanteix la disposició de fons per cobrir l’accés a d’altres clients que altrament no es podrien permetre de pagar pel test del VIH.

×

Adaptació

Establir les despeses de viabilitat significa equilibrar els requeriments financers per a que el servei sigui operatiu i maximitzar l’accés de les poblacions amb un risc més elevat d’adquirir el VIH. Hi ha diversos factors que tenen un paper important a l’hora d’adaptar les despeses a les circumstàncies particulars:

• Despeses corrents del CBVCT.
• Distribució dels ingressos i capacitat per pagar el servei de les poblacions clau i diferents subgrups.
• Rellevància local del cost com a barrera per accedir al test.

L’objectiu és establir un llindar de preus que no sigui una barrera per accedir al test, però que alhora contribueixi a la viabilitat del servei. Si s’estableix un preu elevat, es pot anar en contra del propòsit d’oferir una opció de test del VIH de baix llindar ( o low-threshold service). Pot ser necessari trobar d’altres fonts de finançament per tal de mantenir els preus suficientment baixos.

Aquestes són algunes de les alternatives que els CBVCT utilitzen:

• Oferir el test de ELISA gratuït (si el reemborsa l’assegurança de salut) i que el test ràpid sigui de pagament.
• Els preus poden ser ajustats per recuperar els costos o incloure una sobrecàrrega per tal de poder oferir tests gratuïts a d’altres clients que no es poden permetre assumir-ne el cost. Això pot ser una crida per a aquells que es poden permetre pagar un plus pel test.
• Bústies de donatius en els espais públics, cal assegurar-se que aquestes donacions siguin sempre en forma monetària, per exemple utilitzant una bústia o urna transparent, per a incentivar donacions rellevants (per exemple, si hi ha un bitllet de 5 euros visible la gent té tendència a donar aquesta mateixa quantitat, si n’hi ha de 20 euros, la tendència és anàloga en el cas que s’ho puguin permetre).

×

Millora de la qualitat

Moltes eines de millora estructurada de la qualitat inclouen seccions sobre la viabilitat financera i seguretat del finançament (per exemple, QIP o Succeed, disponible a www.quality-action.eu). Si el CBVCT ha establert uns preus per tal de mantenir la viabilitat, és important convidar als clients que donin la seva opinió sobre la influència que ha tingut el preu a l’hora de prendre la decisió de fer-se el test. Podeu trobar guies dirigides per recollir aquestes opinions en l’eina PQD (Participatory Quality Development, també disponible a www.quality-action.eu).

×